sept1

Aquesta setmana, a part de la meva sordera recurrent a una orella, el més destacable és el drama amb el professor MK. D'entrada, tothom es preguntava d'on havia sortit, qui l'havia convidat, com ha arribat a la nostra universitat aquest home. L'altre dia l'Anuja va estar parlant amb la Shubha Yeri, entre elles parlen en marathi i poden dir el que vulguin, que aquí ningú les entén. La Shubha va aprofitar per explicar-li tot el que està passant a les classes de psicologia del prof. MK. L'Anuja m'ho va explicar molt preocupada. Els estudiants estan preocupats. A mi també em van fer algun comentari, però general no gosen parlar. Les dues úniques que parlen i es queixen formalment i educada són la Shubha i la monja Paññatheri. L'altre dia a l'hora de dinar ens vam quedar fent una mica de sobretaula la Pyi, l'Anu i jo, i la Pyi va esmentar aquest problema amb el prof. MK. Després han vingut més queixes. Ahir, després que jo tornés del metge, ens vam reunir a casa la Pyi, Sunsan i nosaltres i vam tenir reunió. Es veu que el prof. MK s'excedeix en el seu ús de vocabulari barroer a la classe, que és una mica "bully", que mostra com dues centes diapositives cada classe en una mena de teràpia de xoc visual, amb imatge de contingut sexual, que fa comentaris com "anar al barri de putes", que fa servir paraules malsonants. Etc. La Susan com a bona britànica benpensant va dir que això és inadmissible. També com a britànica benpensant va dir que no és possible fer fora el MK directament. S'ha de fer tot correctament. Jo simplement vaig proposar que almenys als estudiants no se'ls obligui a anar a classe si no volen. Però això, a la tercera setmana, no es pot fer. Al final vam decidir que li enviarem un email diumenge, dient que ens han arribat veus que els estudiants no estan aprenent i que hi ha queixes, etc. i que en parlarem quan el MK torni de Bangkok, on viatja demà si no m'equivoco, per refer el seu visat (va passar de les meves instruccions de fer el visat a Paris, segons la Pyi, perquè deia que viu a un poble d'Alacant i que no confia en la mà d'immigrants que volten per allà, que algun podria robar el seu passaport si l'envia per correu). La Susan va preparar la carta ahir a la nit. Avui la Susan, dissimulant, fent veure que li interessa la psicologia budista, ha assistit a la classe. Quan hem acabat la classe de filosofia budista que he donat jo a les tres, hem trobat la Susan, que tot fent un tè a casa nostra ens ha passat el parte de totes les expressions que fa servir el bo d'en MK, de "fuck" en endavant. És un bon element aquest MK. Es veu, segons la Susan, que un dia la senyora Mya Mya Yee li explicava que ella cinc dies a la setmana manté els vuit preceptes. "Oh!" va fer el prof. MK "Res de sexe drogues i rock and roll doncs?" Això al menjador. La Mya Mya Yee no ho va entendre, però la Susan sí i es va horroritzar. Amb el temps he entès que és de classe alta (va dir que Nyaung Shwe no li agrada perquè és massa hippy). Es veu que el prof. MK es creu il·luminat i només ensenya lo que ha escrit ell als seus llibres de psicologia. Té una mena de deliri de grandesa. Com que viu a Alacant, quan em veu em diu "Como estás señor?" i coses així amb el seu espanyol limitat a salutacions i expressions lleugeres. Un dia vaig veure com es posava les sabates sortint del menjador, sabates de pell de serp o cocodril. "Molt maques les sabates" vaig dir. "Fetes a Espanya!" va dir. Amb mi sempre ha estat correcte. Jo m'he manifestat sovint en contra de moltes coses d'Espanya a taula. Ell sempre diu "A mi m'agrada molt Espanya i la seva gent". Sempre ha mirat de quedar bé. Crec que és més groller amb les dones. A la Susan li guinya l'ullet algun cop. La Pyi, com a directora del xiringuito, no sap ben bé què fer. Jo la veritat és que no veig el problema. Els estudiants haurien de poder abandonar la classe i punt. qui el vulgui escoltar, que s'hi quedi. qui no, no. I si no hi ha estudiants, mala sort.