Avui hem anat a la cerimònia del monjo Mahosadhalankaravibhamsa al Veluvana de Taunggyi, un monestir que no queda gaire lluny del Mangalarama on viu el ven. Kondanyakitti. Hi hem anat a les nou del matí. Hi ha hagut ofrenes als monjos. Avui és lluna plena. Se celebrava que el ven. Mahosadha va graduar-se en el doctorat a la universitat de Peradeniya a Sri Lanka, una universitat monàstica famosa. Hem dinat relativament d'hora, en una sala plena de gent. Després hem pres el te en una de les residències del complex del monestir. Érem la Pi Noan, la Susan, l'Anuja i jo. Després hem visitat l'estupa al capdamunt del turó i hem segut una mitja hora o més, meditant o simplement en silenci. Després hem baixat a fer un cafè a una altra residència d'un dels monjos principals del monestir, que és molt gran i acull uns dos cents o tres cents monjos. Cap a quarts d'una ha començat la cerimònia oficial. Hi ha hagut donatius, parlaments, la Susan i jo també hem dit unes paraules sobre el venerable Mahosadha. Ell s'ha emocionat en alguns moments. La cerimònia ha estat llarguíssima, unes quatre hores. Hem acabat esgotats. La Susan ha sortit abans perquè deia que es marejava. Feia calor. Després abans de marxar ens hem fet fotos amb gent que volia fotos amb nosaltres. Al matí per cert hem visitat una exposició fotogràfica sobre el monjo Mahosadha, una retrospectiva, diguéssim, amb fotos seves des de petit fins avui. És un monjo amb molts títols acadèmics, però el més curiós és que si el coneixes sembla la persona menys intel·lectual del món. De fet quan el vaig conèixer em va fer la impressió que no tenia gaires llums. Però era només perquè estava cansat. És un monjo que s'ocupa de dos monestirs i al mateix temps ha aconseguit acabar un doctorat. És molt tranquil, un monjo autèntic. No s'excita per res. Sempre està de bon humor i inspira calma. Avui hi havia grans autoritats de Taunggyi a la sala, crec que a la primera fila hi havia un capità de l'exèrcit. Els posats marcials abunden en aquesta mena de festivals. Avui és lluna plena i hi ha uposatha. A tota la ciutat es feien donatius als monjos.
Després de la marató cerimonial en tres llengües: shan, birmà i anglès (i cants en pali), hem anat a fer un cafè al C3, un lloc hipster que li agrada a la Susan. Hem fet cafè i menjat, sopat de fet, cap a les cinc. Amb la Susan hem parlat del projecte que ella porta aquí per fotografiar manuscrits Shan i fer una biblioteca virtual. No les tenim totes. Aquí molt sovint la gent no entén exactament quin és el propòsit de tot això.
El dia d'avui ha estat un dia de budisme real. El budisme és això: cerimònies i celebracions, donar diners, menjar i altres requisits als monjos. Fer-se fotos. Fer càntics amb els monjos. És això el que li agrada a la gent i és així com es fa "mèrit". Després al final de la cerimònia es comparteixen els mèrits.
No ha plogut en tot el dia, de fet feia bon temps, però quan hem arribat a SSBU ja tornava a ploure, com sempre. Aquí és un dia de pluja constant. Costa assecar la roba. Els qui estan construint els nous edificis van tot el dia xops. Alguns estan malalts i tot segons he sabut. Les coses aquí sempre són complicades i difícils.
Per la resta tot va millorant. Ara ja ens trobem aquí com a casa. Avui quan hem tornat a la muntanya on vivim, ha estat un descans. Li he dit a l'Anuja que a mi em recorda, tot aquest paratge, a la Vida de Milarepa. I de fet no està gaire lluny culturalment i geogràficament parlant. L'altre dia li vaig parlar de la Vida de Milarepa a l'Anuja i ara la vol llegir.
Novetats: a petició de la Susan s'ha acabat fent una barrera perquè els gossos no passin al nostre edifici, a la zona del porxo.
La setmana passada va arribar el professor Maurits Kwee, d'origen indonesi però crescut a Holanda i resident a Alacant. Va a la seva. Quasi no el veiem. Dóna moltes hores de classe perquè en dues setmanes ho aclarirà tot. És psicòleg. Diu que no creu en el budisme de cerimònies sinó en el budisme que fa desvetllar l'intel·lecte. No m'imagino les seves classes. Es veu que són maratonianes. Hi ha aquí una mica de massoquisme amb això de fer classes de dues o més hores. No té cap sentit. Bé, té sentit quan la quantitat es percep com a qualitat.
Després de la marató cerimonial en tres llengües: shan, birmà i anglès (i cants en pali), hem anat a fer un cafè al C3, un lloc hipster que li agrada a la Susan. Hem fet cafè i menjat, sopat de fet, cap a les cinc. Amb la Susan hem parlat del projecte que ella porta aquí per fotografiar manuscrits Shan i fer una biblioteca virtual. No les tenim totes. Aquí molt sovint la gent no entén exactament quin és el propòsit de tot això.
El dia d'avui ha estat un dia de budisme real. El budisme és això: cerimònies i celebracions, donar diners, menjar i altres requisits als monjos. Fer-se fotos. Fer càntics amb els monjos. És això el que li agrada a la gent i és així com es fa "mèrit". Després al final de la cerimònia es comparteixen els mèrits.
No ha plogut en tot el dia, de fet feia bon temps, però quan hem arribat a SSBU ja tornava a ploure, com sempre. Aquí és un dia de pluja constant. Costa assecar la roba. Els qui estan construint els nous edificis van tot el dia xops. Alguns estan malalts i tot segons he sabut. Les coses aquí sempre són complicades i difícils.
Per la resta tot va millorant. Ara ja ens trobem aquí com a casa. Avui quan hem tornat a la muntanya on vivim, ha estat un descans. Li he dit a l'Anuja que a mi em recorda, tot aquest paratge, a la Vida de Milarepa. I de fet no està gaire lluny culturalment i geogràficament parlant. L'altre dia li vaig parlar de la Vida de Milarepa a l'Anuja i ara la vol llegir.
Novetats: a petició de la Susan s'ha acabat fent una barrera perquè els gossos no passin al nostre edifici, a la zona del porxo.
La setmana passada va arribar el professor Maurits Kwee, d'origen indonesi però crescut a Holanda i resident a Alacant. Va a la seva. Quasi no el veiem. Dóna moltes hores de classe perquè en dues setmanes ho aclarirà tot. És psicòleg. Diu que no creu en el budisme de cerimònies sinó en el budisme que fa desvetllar l'intel·lecte. No m'imagino les seves classes. Es veu que són maratonianes. Hi ha aquí una mica de massoquisme amb això de fer classes de dues o més hores. No té cap sentit. Bé, té sentit quan la quantitat es percep com a qualitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario